Tuesday, August 26, 2008

La Farola


Un hombre volvía de madrugada a casa después de trabajar. En una calle cercana se encontró con otro hombre, con evidentes signos de borrachera, que estaba buscando algo al lado de la única farola encendida de la calle. Parecía nervioso, por lo que nuestro hombre se dirigió a él y le dijo si le podía ayudar en algo.
- He perdido las llaves de mi casa, y no las encuentro - farfulló -, ¿podría usted ayudarme?, es que estoy un poco bebido.
Y los dos se pusieron a buscar. Nuestro hombre que al no estar borracho conservaba todas sus facultades sensoriales y cognitivas, se dio cuenta que las llaves no estaban allí, por lo que le preguntó al borracho si estaba seguro de haber perdido las llaves en ese punto de la calle o en cualquier otro lugar.
- Ah, no, no las he perdido aquí, las perdí allí - señalando un punto bastante distante del que se encontraban.
- Perdone, pero si está seguro de haberlas perdido allí, ¿por qué motivo la busca aquí?
- Es que aquí es donde hay luz.
A veces no sólo es necesario saber lo que se busca, además tenemos que arriesgarnos a lo incierto, lo que no es seguro, en este caso, oscuro. "La locura no es hacer cosas alocadas, sino hacer siempre la misma cosa esperando obtener resultados diferentes". Y yo añadiría, "y que nos satisfagan instantáneamente".

Monday, August 11, 2008

va de contrastos...

És ben curiós com cadascú viu les vacances. N'hi ha que s'ho agafen com un període per fer tot allò que fins ara no han tingut temps, a corre cuita, per poder explicar als demés a la tornada a la feina les grans vacances que han fet. D'altres que els agrada fer el viatge com més lluny millor, no descansar ni un moment i fardar de fotos i noves experiències. També n'hi ha (tot i que cada vegada menys) dels que decideixen no fer res. RES???!! Crec que d'aquests estan en perill d'extinció!! No se suposa que les vacances són un temps de lleure per descansar de l'estrés de la feina, de l'agobio de tot l'any i aquestes cosetes...?? Doncs sembla que durant aquest temps també ens hem d'estressar. Ens hem de llevar ben d'hora per aprofitar el dia, anar a visitar no sé quants museus, anar a veure no sé quin parc o fer no sé quina excursió... Potser hem oblidat el famós "panxing"? O potser quan el fem, després tenim tants remordiments que ho hem de compensar fent no sé quantes activitats? El que està clar és que cada dia ens costa més no fer res (i jo la primera), tot i que després de fer un gran viatge a l'altre banda de l'Atlàntic he pogut apreciar moltes petites i sencilles coses que feia temps que no tenia en compte o ni tan sols contemplava.

Ara que ja he tornat al curro una se'n adona que només es queixa per queixar-se i que l'única cosa que anhela és NO FER RES. Però quan tenim els temps per fer-ho, no ens han ensenyat a treure-li aquest suc. Així que haurem d'aprendre a gaudir i disfrutar més de les coses i de les persones que ens rodegen. Dit així sembla fàcil, no?! ;)