"Una chica cortada en dos", com s'ha traduit aquí és la última peli d'en Claude Chabrol, director arxiconegut tot i que per mi acaba de ser una recent gran descoberta.
El que pot semblar una relat frívol i poc treballat en un principi, passa a ser una fantàstica reflexió sobre fins a quin punt amb la bandera de l'amor per davant, la manipulació i la instrumentalització de l'altre, pot quedar justificada.
Ni jutja ni entra massa en detalls morbosos, tot al contrari. El més important és allò que no es veu o es deixa entendre entre línies. Tota una lliçó amb gust agredolç que no deixa d'evocar-te emocions, fins i tot dies després d'haver-la vist.
