Una de les versions que no deixo de sentir xiuxiuejar tot el dia des de que vaig veure la peli d'"Elegy". La versió de la Madeleine Peyroux (jazz) no està gens malament, però en Jorge Drexler té un directe impressionant versionant amb to milonga...
La peli pot semblar simplement una projecció que està bé fins que arriba el moment en que la prota deixa de fer el paper de lolita tetona, per convertir-se en dona i tocar tant de peus a terra que al mirar-se al mirall es queda absolutament paralitzada pel pànic. A partir d'aquí és una genialitat.
No comments:
Post a Comment