en busca de l'ambient perdut...

En busca d’ambient
Han sigut molts els intents de trobar l’ambient que buscàvem en terres andorranes... Crònica d’una recerca que finalment va acabar sense saber si va ser exitosa, o no.
Mentre una torera desenfadada baixava les pistes a la velocitat de la llum, deixant a totes enrera i tenint una entrebancada que li va suposar una lesió prou greu com per necessitar “parxes” d’alumini, naltrus anàvem amb el super carro diesel treient fum cap a Soldeu per arribar a temps del soparet passant per França que ve de camí...


Després del copiós sopar, el postres gelat a la terrassa i després de la primera, segona i tercera copa, qui vol conduir a -8ºC cap a la disco més canyera del principat a ½ hora de Soldeu???? Pos a la menda li va tocar!!

La disco més canyera resulta ser un antro de perdició on vam trobar personatges de tot tipus inclòs un superman sense capa i amb una coreografia força depurada, un gay bailongo una mica espitós dalt de la tarima i un Jackson five amb uns quants anys de més a sobre recordant uns anys de joventut passada...
Els nassos vermells van animar la festa.

On està l’ambient?? Aquesta fou la gran inquietud de la nit... crec que era una pregunta retòrica, sense ànsies de resposta ... “l’ambient érem nosaltres”!!!
L’endemà no hi ha res millor que no regir-se pels horaris establerts que duem a terme sense pensar i deixar-se portar per l’instint natural del propi cos. Un bon esmorzar en un d’aquests bars muntanyencs, o sigui, de proporcions de gent camionera de muntanya, i un piscolabis abans d’emprendre el viatge de tornada.
La tornada a la ciutat és més dura del que esperava... la desconnexió ha estat total i el retorn a la realitat quan han fos la instal·lació elèctrica de casa i no tens estufes amb les que escalfar-te... no és una bona benvinguda que diguem!!

to be continued...