Wednesday, July 05, 2006

el bambú japonés

No hay que ser agricultor para saber que una buena cosecha requiere de buena semilla, buen abono y riego constante. También es obio que quien cultiva la tierra no se para impaciente frente a la semilla sembrada y grita con todas sus fuerzas: ¡"Crece maldita seas"!. Algo muy curioso sucede con el bambú japonés, que lo transforma en no apto para impacientes:
se siembra la semilla, se abona de tierra y se riega constantemente. Durante los primeros meses, mo sucede nada apreciable. En realidad no pasa nada con la semilla durante los primeros siete años, y es tanto el tiempo, que un agricultor inexperto estaría convencido de haber comprado semillas estériles. Sin embargo, al séptimo año, en un período de sólo seis semanas, la planta de bambú crece más de 30 metros. ¿Ha tardado solo seis semanas en crecer? No. La verdad es que necesitó siete años y seis semanas para desarrollarse. Durante los primeros siete años de aparente inactividad, este bambú estaba generando un complejo sistema de raíces que le parmitían sostener el crecimiento que iba a tener después.
En la vida cotidiana, muchas personas tratan de encontrar soluciones rápidas, triunfos apresurados sin entender que el éxito es simplemente el resultado del crecimiento interno y que requiere tiempo. Quizás por la misma impaciencia, muchos de aquellos que aspiran a resultados en corto plazo, abandonan súbitamente, justo cuando ya estaban a punto de conquistar la meta.
Es tarea difícil convencer al impaciente de que solo logran el éxito aquellos que luchan en forma perseverante y saben esperar el momento adecuado.
Es necesario entender que en muchas ocasiones estaremos frente a situaciones en las que creeremos que nada está sucediendo. Y esto puede ser extremadamente frustrante. En esos momentos debemos recordar el ciclo de maduración del bambú japonés, y aceptar que, mientras no bajemos los brazos ni abondonemos el camino para no "ver" el resultado que esperamos, tenemos la esperanza de llegar al final del camino, pues está sucediendo algo dentro de nosotros: estamos creciendo y madurando. Quienes no se rinden van gradual y progresivamente creando los hábitos y el temple que les permitirá sostener el éxito cuando éste al fin se materialice. El tiunfo no es más que un proceso que lleva tiempo y dedicación.
Un proceso que exige aprender nuevos hábitos y nos obliga a descartar otros.
ANÓNIMO.

5 comments:

Anonymous said...

Si, buino, valen ... però imagina't que vas regant a diari, cuidant la terra, esperant ... i, que després de 7 anys (que no són pocs), resulta que la llavor estava tarada ... vaya putada! Perquè això no hi ha forma de saber-ho abans, oi?!

Anonymous said...

Diuen que no siempre la línea recta es la más corta entre dos puntos.
Potser si que s'han de fer curves (agarrate que vienen curvas) però també és molt relatiu pq cada cas, és un mon, i no tot està tallat pel mateix patró.
Així que penso que cada persona determina la via a seguir. Aquesta persona decideix si vol anar per la via ràpida o la lenta. La ràpida pot sortir be però també pot precipitar certs riscos. La lenta tampoc ofereix cap garantía, perque si el resultat final es negatiu, s'haurà perdut molt de temps invertit que es podria dedicar a un altre menester. I l'altre problema que hi veig, es que pot dedicar molt temps a alguna cosa, però no t'has de tancar només en aquesta, perque si no surt com s'espera... estem a les mateixes.

wonderwoman said...

"Cuando una persona desea realmente algo, el Universo entero conspira para que pueda realizar su sueño. Basta con aprender a escuchar los dictados del carazón y a descifrar el lenguaje que está más allá de las palabras"

Paulo Coelho

Anonymous said...

Sisi, però que això ho escrigui el senyor Coelho, que llibre que treu, llibre que converteix en best-seller, no té mèrit! A part, saps que aquest bon home està introduit en una especie de secta religiosa holandesa ... extranya i explosiva combinació: fàcil que vegi que l'univers conspiri al seu favor!!! I tu? no t'estaràs tornant hippie?! De totes maneres, reprenem el tema quan torni d'Holanda ...

Anonymous said...

Jo, sens dubte, desitjava pujar un reconeixement que significa per a tots els que apreciem una contribució gloriosa que han estat l'exhibició aquí. El meu ficar internet ha ampliat immediatament ha estat famosa amb grans estratègies per anar amb els meus amics, així com de la família. ens demostren que la majoria de nosaltres els visitants, sens dubte, han estat essencialment consagrat a existir en un poble amb gent molt conspícua més pur amb tocs rendible. ens sentim realment agraïts d'haver detectat les seves pàgines web, així com descarada actitud a la majoria del que alguns-més minuts celebració extraordinària d'una massa d'aquí. Gràcies de nou per tot un detall.