Dissabte vam celebrar que ja són vint-i-tots, bé per dos taures ben propers(us recordo que jo encara són un iogurtet)... Ja són moltes llargues esperes per sopars amb sobretaules entrenyables. Ja són moltes festes d'aniversaris. Ja són un munt de cafès plens de converses sense sentit. Ja són molts estius viatjant arreu. Ja són un tou de bons moments , i de mals també. Molts anys junts que tot i les circumstàncies de tots plegats, encara aguantem. Només espero poder seguir celebrant les alegries i compartint les penes amb els dos taures més simpàtics, alegres sensibles i també cabuts que conec!!
FELICITATS A TOTS DOS!!!!
5 comments:
Que cony converses sense sentit quan prenem un cafè ... ?! Si tot el que dic jo té sentit sobrat!!! o no?! Buino, de totes maneres, moltes gràcies per la dedicatòria ... m'has emocionat!!! snif snif ... l'edat!
Ja t'he dit que els malalts mentals es pensen que la seva visió de la realitat és la que val i la que té sentit... no sé si això significa res per tu... llavors quina realitat és la que val, la teva o la meva?!
... que cada una pensi el que vulgui, no?! Per què discutir?! ...
Mira que m'han dit piropos, ja ho sabeu... però el de Malat Mental no el tenia a la llista! Em fa molta ilu! jeje!!
La meva realitat sempre ha estat una mica distorsionada, básicament perque tinc un ull vago i esclar... però bueno, cap als treinta i pocs amb tota la energia que sempre hem tingut no?
I jo em pregunto, als 35 pactem?
ina, no pots anar fent pactes pq als 35 se't girarà tota la feina q ara no tens ... així q decideix-te!
Post a Comment