Thursday, April 13, 2006

wAstInG TimE...



It seems like we're having fun, aren't we?!
I'm sure that much people than we think visit my blog, but as I see nobody write anything, so now it's time to express yourself like Glòria and me. Let your thoughts free!!!


a veure si la gent s'ho curra...

Wednesday, April 05, 2006

grEeN DuBliN !!


Aquí tenim la gran beguda per excel·lència a la terra Irlandesa... tot i que jo prefereixo un bon cafè amb llet ;) La verda Irlanda (no verda gratuïtament perquè la pluja gairebé sempre l'acompanya...) ens va deixar assaborir l'olor de patates fregides i de cervesa dels carrerons de Dublin. Pubs a cada cantonada, bed&breakfast plens a vessar i algun que altre hostel que deixava moooolt que desitjar... (Us recordeu del Rainbow??!)

Els esmorzars típics del país (very healthy) ens donaven l'energia necessària per recórrer els camins de la city. Els mercats, les backeries, ... tiNc gANa!!

El tema literari també te'l recorden a cada cantonada, que si James Joyce, Bernard Shaw, Bram Stoker, Samuel Beckett,... Les atraccions de Saint Patrick's Cathedral a ChristChurch, passant pel Temple Bar. Tot un recorregut que ens va anar alimentant de l'ambient dublinès: el temps variable, gràcies!!

Sembla que si no visites les catedrals o les esglésies no has vist res de la ciutat, però em sembla que en aquest cas vam malgastar 4 euros que de ben segur el monjo que ens va cobrar se'n va anar directe al pub a prendre una Guinness!!

Plou poc però pel poc que plou, plou prou... aquí direim que sempre plou! Una de les atraccions turístiques que també ens hi vam deixar caure, va ser la Kilmanhaim Gaol on vam veure on es va rodar "In the name of the father".

Les visites als museus van estar boicotejades pels horaris impossibles amb el nostre ritme, però vam buscar una alternativa: HOWTH. Quin poble més maco, oi Glòria?! Perdut entremig del mar i la muntanya, després de caminar agònicament per camins abans no explorats per la mà de l'home, vam arribar a uns penya-segats que semblaven una mica perillosos, però la guia només deia que : GO AHEAD!!

Tot i l'esforç, les vistes mereixien la pena. Semblava que anéssim a parar al límit de la illa. quan vam tornar a la caretera i sort que fent auto-stop un bon home amant del jazz que no sabia ni com obrir la porta del cotxe, ens va parar i ens va portar de retorn a la civilització... un cop al village, vam recuperar forces!!

Finalment vam acabar la visita a la GUINNESS... Sóm originals!! i aquí us deixo algunes altres fotos de recordatori perquè veiem la capital irlandesa, tota una aventura!!

GLÒRIA i JORDI: passeu-me les fotos de grup!!